Diumenge, 16 d'abril
"N'hi ha que neixen..."
Josep Maria Espinàs ens convida a fer un tomb per la Barcelona de nit. No el fa a peu, sinó a través d'uns altres ulls: els dels que escriuen per a una minoria amb mono de novetats. Sí, per a aquella que es penja l'estrella quan senten allò de "N'hi ha que neixen amb estrella i n'hi ha que neixen estrellats". El viatge li resulta tan al·lucinant -pel que diuen i com ho diuen- que no s'està d'immortalitzar-los en aquest retrat.
Nits tres estrelles a Barcelona
Josep Maria Espinàs
Mirin quin article més xuli m'ha sortit avui:
"Si estàs pensant què faràs aquesta nit a la Barcelona noc --tu ja ho saps, la Barcelona noc és la més nocturna de totes les nits del món-- hi ha moltes coses per descobrir. Per exemple, pots fer l'aperitiu al Coopy, còctel al gust per sis euros. Si en canvi t'agrada el sec et recomano més aviat el Bombardier, però això només si estàs disposat a tot.
Això per començar. No t'equivocaràs si després vas a sopar al Little Mica, on el Jimmy, que és un geni, et farà tastar el cel i la terra en forma de platets decorats a mà per ell mateix, cuinats per ell mateix, servits per ell mateix i cobrats per ell mateix. ¡Ni t'ho explico! Et recomano que demanis la taula número tres, diuen que una nit va estar a punt de seure-hi una noia que s'assemblava a Sharon Stone.
Després és recomanable anar a estirar les cames al Dan Cing Two, i els amics o les amigues que t'acompanyin sempre t'ho agrairan. És un disseny supercreatiu de Phil Agulla, ni kitsch ni retro, sinó facting, que evoca ni més ni menys que el Foyles de Los Angeles. Segurament és on es balla més cool de tot Barcelona. I quan després de la música vulguis trobar un racó íntim, un private que avui és un referent de Barcelona a Europa, t'espera l'Ego Sum, per proporcionar-te la sensació que la vida és un privilegi per als few happies com tu que en coneixen els secrets.
Demà t'oferirem una altra proposta en aquesta sèrie Les Nits Tres Estrelles, que poden ser les teves nits."
He escrit aquest inventat article tan xuli, com els deia al començament de tot, per modernitzar aquesta columna. Perquè veig que els diaris i les revistes van plens de textos semblants, i això deu voler dir que Barcelona és una ciutat amb milers i milers de joves i no tan joves que cada nit surten a sopar, ballar i prendre copes. I que ni amb cent articles com aquest podria arribar a parlar dels top news que es posen de moda cada setmana.
"¡Que fort, tio!"
El Periódico/16-4-06
Enllaços a les mostres originals:
Barcelona nightlife
Guia del ocio
Barcelona nocturna